BROCA, [BROCHA, BROCCA] s.

Forqueta, primitiva forquilla de dues dents que s'utilitzava per a menjar certes fruites que, com les mores, deixaven taques als dits difícils de treure.

V. forqueta, forquina, menjador, menja-mores, pua, Viollet-le-Duc, t. II, p. 109.

".... item una brocha d argent de menjar mores..."
Inventari de la Marmessoria del rei En Martí Arx. de la Generalitat, reg. comú d'actes 1413-1414

"... una broca d argent per torrar pa..."
Inventari de la Infanta d'Aragó muller del comte de Foix

"tallar sens broca
no consentia;"
Roig, Jaume Spill 2.484

"Item una broca d argent daurada ab dues puntes."
"Item un altre broca d argent daurat que serveix a menjar ous."
"Item una verga larga d argent blanch ab .iij. broques a l un cap qui serveix a torrar pan..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 20, 21, 31; anys 1412-1424

"...car algunes coses se volen menjar ab cullera, altres ab sopa, altres ab brocca axi com mores..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"Item una broca de argent sobredaurada."
Inventari del príncep de Viana Any 1461